arquitectura andorranada del darrer segle i mig 1870-2020

La humanitat està íntimament lligada a l’habitar (Heidegger, 2015). L’home és, en essència, un ésser que habita, i habita bastint espais, primer interiors, com en la Balma de la Margineda (8000 a.c.), i després exteriors, com en les actuals torres d’en Clot d’Emprivat (Sloterdijk, 2020, 192). Podem conèixer l’evolució d’una societat per com ha configurat l’espai en el qual habita. L’entorn transformat per l’home és un document on es reflecteix el passat, el present i, fins i tot, s’albira el futur. En el darrer segle i mig Andorra ha passat de la concisa producció bastida pausadament durant centennis a un frenesí expansiu sense ordre ni concert que ha abraçat tot el país. ► ARQUITECTURA ANDORRANA, DARRER SEGLE I MIG (1870-2020)