SANT GIRVÉS DE LA TORRE DE RIALB - trasllat restes romàniques

La construcció de la presa de Rialb va suposar l’embassament de les aigües del riu Segre, creant un vas que va negar bona part de la comarca del mig Segre, de forma especial, les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera. La coberta de la presa amb una capacitat útil de 400 Hm3 una cota màxima d’embassament de 430 m i una superfície total de 1505 Ha, va suposar una important alteració de l’activitat humana, de l’ecosistema i del patrimoni cultural de la zona. Per preservar part de la memòria cultural, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va encarregar la realització d’un projecte de recuperació de les restes arqueològiques i arquitectòniques de la zona afectada. El conjunt de jaciments arqueològics estan inclosos en l’inventari arqueològic català elaborat per la Generalitat de Catalunya que te la competència exclusiva en aquesta matèria, no obstant, no existeix declaració expressa de béns immobles d’interès nacional o espais de protecció arqueològica pel conjunt de monuments de jaciments arqueològics de la zona afectada per l’embassament.

El projecte s’estructura en dues àrees, la referida als aspectes arqueològics i la que correspon als treballs arquitectònics. Les intervencions arquitectòniques s’han centrat en les ermites de Santa Eulàlia de Pomanyons, Sant Martí de la Clua i Sant Girvés. La primera queda per sota del nivell de les aigües i les altres dues en les acaballes. Degut a les dimensions reduïdes dels edificis, els treballs es van portar quasi consecutivament, començant per Santa Eulàlia, seguint per Sant Girvés i finalitzant per Sant Martí. En cada un dels casos va ser difícil simultaniejar vàries intervencions esdevenint per tants processos lineals. L’ordre no és aleatori, va tenir prioritat el trasllat de Santa Eulàlia a la seva nova ubicació abans de la pujada de les aigües. La proximitat de la nova ubicació de Santa Eulàlia i del dolmen dels tres pilars de Sant Girvés, va facilitar que es pogués treballar en aquests tres monuments de manera solapada.En quan als criteris d’intervenció adoptats, ressaltem que no son de major rellevància que la pròpia intervenció dels projecte en la salvaguarda i rescat d’aquest patrimoni en perill de desaparició. Cosa que ha predominat des del principi, i que ha generat el propi projecte alhora de servir d’incentiu al seu desenvolupament. La pròpia condició de patrimoni quasi oblidat i en procés ruïnós va permetre a l’interventor, la llibertat d’acció, perill aquest evitat per l’equip encarregat i que va intentar portar a terme una intervenció mínima, suficient a la consolidació dels edificis i a la seva recuperació volumètrica sense major pretensió, afegint únicament quan fos necessari i utilitzant materials locals o de runa en total neutralitat. ►SANT GIRVÉS DE LA TORRE DE RIALB